Ahir dissabte vam tornar a l'Hospital de Terrassa. Com indica el
títol de l'entrada, ens vam posar a la pell de les persones que pateixen
esquizofrènia i que al moment d’ingressar a l'Hospital estan esverats i per
tant, les infermeres els han de posar corretges de contenció per immobilitzar-los.
Vam tenir accés a una habitació i allà ens van posar les contencions. Un cop lligades, ens vam sentir aclaparades (unes més que altres) ja que quan intentàvem aixecar alguna extremitat o incorporar-nos no podíem. Ens sentíem molt limitades.
Vam veure com es posaven, com es treien i també, les infermeres que van estar amb nosaltres ens van explicar anècdotes sobre persones que tot i estar lligades, per la força que tenen, aconseguien moure el llit i posar-se davant de la porta, trencar els matalassos amb les mans…
Va ser una experiència curiosa i interessant.
Vam tenir accés a una habitació i allà ens van posar les contencions. Un cop lligades, ens vam sentir aclaparades (unes més que altres) ja que quan intentàvem aixecar alguna extremitat o incorporar-nos no podíem. Ens sentíem molt limitades.
Vam veure com es posaven, com es treien i també, les infermeres que van estar amb nosaltres ens van explicar anècdotes sobre persones que tot i estar lligades, per la força que tenen, aconseguien moure el llit i posar-se davant de la porta, trencar els matalassos amb les mans…
Va ser una experiència curiosa i interessant.
Volem agrair la col·laboració de les infermeres Sara i Laura, i la
seva amabilitat i simpatia.
Fins la pròxima entrada!
Tenir persones que mostren tant interès com vosaltres si que fa que la nostra feina sigui gratificant, continueu treballant com fins ara ja que esteu fent un treball magnífic que farà que les persones es treguin una mica l'estigma que crea aquesta malaltia.
ResponderEliminarHa sigut un plaer formar part de la vostra tasca.
Atentament,
Laura i Sara